Quan el silenci crema
Per Jesús M. Castillo. Les primeres retallades, una vegada que va esclatar la crisi econòmica el 2008, van ser les polítiques mediambientals. Entre aquestes 'retallades ambientals' destaquen les relacionades amb la lluita contra el Canvi Climàtic, exemple paradigmàtic de la crisi ecològica global en què ens trobem.
Amb l'arribada de la crisi econòmica hi van arribar també els fracassos consecutius de les cimeres internacionals de Poznan (2008), Copenhaguen (2009) i Cancún (2010), que van impedir fer un pas més enllà del ja de per si limitat Protocol de Kyoto. Fracassos que anuncien el més que probable fiasco de la Cimera del Clima de Durban (Sud-àfrica) del pròxim mes de novembre.
En paral·lel al fracàs de les Cimeres del Clima, un govern rere l'altre ha anat frenant o fent marxa enrere en les seves polítiques de mitigació del canvi climàtic. Ignoren la importància de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) en, almenys, un 50% en els pròxims 50 anys si es vol evitar l'entrada en una fase de canvi climàtic brusc.
Abans de l'explosió de la crisi, Zapatero havia anunciat una cimera de presidents autonòmics per coordinar una estratègia general de lluita contra el Canvi Climàtic, cimera que mai no es va realitzar. El Partit Popular ja ha anunciat que, a causa de la "extrema gravetat" de la situació econòmica, en cas d’arribar al govern es negarà a reduir les emissions de GEH un 30% fins l'any 2020 com es va marcar des de la Unió Europea. D'altra banda, el Ministeri de Medi Ambient de Rosa Aguilar havia anunciat que aprovaria un pla nacional de qualitat de l'aire abans de l'estiu i encara no ho ha fet, mentre ajuntaments, comunitats autònomes i el govern central es passen la pilota calenta de la contaminació, que supera en moltes zones els límits legals.
En la mateixa línia, Obama va reduir aquest mateix any el pressupost de l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA són les seves sigles en anglès) en un 16%. Aquesta retallada impossibilita inspeccionar les fàbriques i refineries que emeten més GEH, en el país que més emet a nivell mundial (prop del 25%). A més, Obama va frenar noves restriccions a les emissions d'ozó (O3) de fàbriques, vehicles i plantes de processament de residus perquè, segons ell, suposarien un greu llast per a l'economia. L'ozó és un GEH i es preveia la nova regulació de les seves emissions que salvaria unes 12.000 vides l'any.
Ara amb prou feines parlen del Canvi Climàtic en els mitjans de comunicació burgesos, en què comentaristes polítics de pacotilla intenten manipular l'opinió pública llançant un debat que confronta un entorn de qualitat amb el desenvolupament, la creació d'ocupació i la sortida de la crisi. Un debat artificial i absurd. Per a què volem desenvolupament i ocupació si no podem gaudir en viure en un entorn estressant i nociu? A més, podem tenir les dues coses: un medi ambient de qualitat i un alt nivell de vida amb ocupació.
I mentre els nostres governants no fan res per frenar el Canvi Climàtic, sinó tot el contrari, el problema no para d’agreujar-se. Per exemple, el desglaç de l'Àrtic el 2011 s'ha quedat molt a prop del rècord històric del 2007, amb una cobertura d'aigua gelada 2,43 milions de quilòmetres quadrats inferior a la mitjana entre 1979 i 2000. I és que, tot i la crisi econòmica, les emissions de gasos de GEH no paren d'augmentar. L'Agència Internacional de l'Energia estima que les emissions del sector energètic mundial el 2010 van ser un 5% més a l'anterior rècord, aconseguit el 2008.
L'avanç del Canvi Climàtic i les seves nefastes conseqüències per al nostre entorn i la major part de la població mundial és una cosa de la qual es congratulen polítics i empresaris sense escrúpols. Només cal citar l'expresident Aznar, qui ha passat de negar el Canvi Climàtic a enriquir-se amb ell. Treballa per al Global Adaptation Institute, que es dedica a assessorar les multinacionals sobre com més guanyar diners amb més canvi climàtic. Una empresa propietat de la multinacional d'inversions en hidrocarburs Natural Gas Partners Energy Capital Management.
Afortunadament, i malgrat que el Canvi Climàtic s'agreujava cada dia, milions de persones lluiten també cada dia per un món més just. Destaquen els processos revolucionaris a Tunísia i Egipte, les revoltes a Síria i Iemen, l'onada de vagues a Grècia o el Moviment dels Indignats que cada vegada té una major repercussió i extensió internacional. No obstant això, alguns trobem a faltar que en aquests moviments d'alliberament i per la justícia social la lluita per un medi ambient de qualitat no estigui més present. Que no hi hagi organitzacions revolucionàries prou àmplies i fortes en les quals les idees ecologistes estiguin profundament arrelades.
Tot i que les emissions de GEH van créixer un 2,4% a la Unió Europea fruit d'una recuperació econòmica temporal, estats com l'espanyol, el grec i l'irlandès van reduir significativament les seves emissions (prop d'un 2-3%). Cada vegada és més necessari i urgent que prenguem el poder i decidim des de baix, democràticament, decréixer en emissions de GEH d'una manera ordenada que millori la nostra qualitat de vida, i no fruit d'una crisi econòmica capitalista que només ens comporta més patiment. Aquells qui han provocat aquesta crisi econòmica s'estan fent d’or amb la degradació ambiental que, a més, els afecta molt poc. La solució només pot venir de lluites des de baix pel poder per controlar els nostres recursos naturals i les nostres pròpies vides.
Jesús Castillo és militant d'En lluita i professor d'Ecologia a la Universitat de Sevilla. Acaba de publicar el llibre Migracions ambientals per a l'editorial Virus que pots comprar aquí.
-----
Estas d'acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució
Pots llegir també el diari d'aquest mes En lluita
Conecta't a les xarxes socials www.facebook.com/Enlluita | http://twitter.com/enlluita
