Ni Estatuts, ni Constitució: L’autodeterminació és l’únic camí

Comunicat d'En lluita. La sentència del Tribunal Constitucional (TC) castiga durament les últimes esperances dipositades en l’Estatut per aquells que encara les tenien. Paradoxalment el dictamen del TC, que ha tardat quatre anys, ha sortit en un període on s’estan donant arreu del territori referèndums per la independència. Aquest referèndums estan bastint un moviment de base i popular, que mostra que cada cop son més les persones que volen tenir el dret democràtic de decidir si volen continuar formant part de l’Estat espanyol o volen la independència. La contradicció entre el moviment popular i el que defensa el tripartit i el Govern espanyol no pot ser més clara.

El text aprovat pel 90% del Parlament de Catalunya i votat en referèndum significava, per primer cop després de l’Estatut del 79, el primer intent seriós d’avançar en l’autogovern. Malgrat aquesta expectació, l’Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre ja era un text limitat en sí mateix, ja que no qüestionava el model autonòmic prefixat per la Constitució espanyola i no feia front a les polítiques neoliberals que el tripartit ha estat engegant des de bon començament del seu mandat. Per si això fos poc, el parlament espanyol el va tornar a retallar, fent-lo, si cap, encara més limitat.

La majoria de l'esquerra anticapitalista catalana i l'esquerra independentista ja varem rebutjar aquest estatut en el seu moment, demanant el “No” en el referèndum. Pensàvem que un nou estatut havia de superar, i no adaptar-se, al corsé que representa la Constitució del 78. I sobretot havia de posar les bases per a poder exercir el dret a l’autodeterminació que tot poble hauria de tenir.

També varem defensar llavors que el reconeixement dels drets nacionals i històrics de Catalunya s'havien de batallar als carrers, guanyar-los a través de la mobilització; no confiar en una negociació suposadament bilateral entre Generalitat i Govern espanyol. Aquest model negociador, ja molt desprestigiat després d’anys de tripartit, ha esgotat, amb la recent sentència del TC, les seves possibilitats. El marc legislatiu actual no tolera ni el més tímid qüestionament a la “indissoluble unitat d’Espanya”. “L’Espanya plural” i les promeses federals han resultat ser continuadores d’aquesta màxima.

No només cal trencar amb el pacte constitucional, sinó que fa falta també trencar amb el pacte estatutari, que com em vist aquest dies, és una via totalment esgotada i que només dur a més atzucacs. Ni l’autonomisme, ni el federalisme son actualment una solució a la manca de drets nacionals de Catalunya. Les aspiracions i reivindicacions nacionals catalanes necessiten, per tant, superar la legalitat vigent. No hem de negociar la nostra situació dins de l’Estat espanyol, l’hem de definir nosaltres mateixes en base a la lluita i la mobilització des de la base. La realitat no ens deixa alternativa. Ja no valen ni estatuts, ni constitucions. L’autodeterminació és l’únic camí.

En lluita, juliol 2010

-----

Estas d'acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també la nostra revista d'aquest mes L'Heura