“Un sol acomiadament i tornarem a la vaga total”

Per Enric Rodrigo. La vaga de metro a la ciutat de Madrid ha mostrat en els darrers dies anar més enllà d'un conflicte laboral particular. Treballadors de metro asseguren que a través de la lluita es poden combatre les reformes i retallades socials decretades per les diferents administracions durant l'últim any.

El passat 24 de juny centenars de treballadors del metro protestaven a les portes de l'Assemblea de Madrid per rebutjar la retallada del 5% en els salaris del treballadors públics proposada per l'administració d'Esperanza Aguirre. Si bé el govern de Zapatero havia decretat prèviament una retallada semblant als funcionaris, la Comunitat de Madrid governada pel PP ha volgut anar més enllà i estendre la retallada també als treballadors públics trencant els convenis vigents.

Durant la concentració, tot i la presència de nombrosos antiavalots, un grup considerable de treballadors va tallar la circulació i va intentar accedir a l'interior de l'edifici. Amb aquesta protesta s'iniciava un procés de lluita que els treballadors de metro volen conduir cap a la victòria a través de la unitat i la mobilització.

Els treballadors no pagaran la crisi

La retallada decretada s'emmarca dins dels plans d'ajust contra la crisi i permetrà, segons el govern autonòmic del PP, reduir el dèficit de la Comunitat de Madrid estalviant uns 8 milions d'euros. Mentrestant treballadors i sindicats denuncien que es tracta d'un atac directe als drets laborals i que Metro de Madrid malgasta diners mitjançant la “creació de nous càrrecs directius per 'amiguisme', obres faraòniques no necessàries” que es sumen a “estacions en descampats per a possibles operacions immobiliàries” o publicitat innecessària a la que “es destinen fins a 10 milions d'euros”.

Davant d'aquest atac els sindicats de metro van convocar inicialment una vaga pels dies 28, 29 i 30 de juny al•ludint que no són funcionaris i per tant l'aplicació del decret és il•legal, ja que tenen un conveni col•lectiu propi.

El Comité de Vaga format per CCOO, UGT, Sindicato de Conductores, Solidaridad Obrera i Sindicato Libre té clara la resposta: “que tapin els forats amb els diners dels especuladors i els banquers” declarava un dels portaveus, Teodoro Piñuelas, els treballadors “no han de pagar la crisi”.

La vaga ha esclatat un any després que sindicats i patronal signessin el conveni col•lectiu al qual s'acullen els més de 7.600 treballadors de l'empresa pública Metro de Madrid. Amb la retallada de salaris que ha decretat Aguirre i el PP “ens rebenten el conveni i no ho permetrem” assegura Manuel Fernández, membre de Solidaridad Obrera i el Comitè de Vaga.

Així doncs, el dilluns 28 de juny dos fets marcaven l'agenda dels treballadors de metro. Per un costat, el primer dia de vaga arrancava amb el compliment d'uns abusius serveis mínims fixats en el 50% del servei habitual. Per altra banda, ben lluny de les andanes, l'Assemblea de Madrid debatia i finalment aprovava l'aplicació del decret que retalla els seus salaris.

Aquell mateix dia, el secretari general de CCOO de metro assegurava que si l'Assemblea de Madrid “ens rebenta la legalitat, el conveni, és una tonteria respectar la legalitat el 29 i 30”. Un cop finalitzada la primera jornada de vaga, coneixedors que el decret havia estat aprovat, prop de 4.000 treballadors segons fonts sindicals votaven a mà alçada i gairebé per unanimitat a favor de l'incompliment dels serveis mínims. Un fet que no succeïa a Madrid des de l'any 1991 quan es negociava un nou conveni col·lectiu pel transport suburbà.

Des de primera hora de la matinada del dimarts 29, els piquets van impedir que cap tren es posés en marxa bloquejant totes les cotxeres. La majoria d'estacions ni tant sols van alçar les persianes. D'altres, les estacions principals, eren obertes només per informar de la vaga total. A mig matí el 100% de les estacions estaven tancades i el mateix dimarts els treballadors votaven per ampliar la vaga fins divendres però reprenent els serveis mínims durant l'1 i 2 de juliol.

Davant l'incumpliment dels serveis mínims, Metro de Madrid ha anunciat que s'obriran prop de 2.800 expedients per faltes molt greus i que podrien existir fortes sancions contra els treballadors. Però un cop més, la resposta sindical ha estat contundent. Conscients que la unitat ha estat fins ara el motor de les mobilitzacions des del Comitè de Vaga asseguren que continuarà sent així: “aquesta pinya no la trenca cap polític, no ho conseguiran ni amb amenaces, ni amb expedients, ni amb sancions”. El Comitè de Vaga deixa clar que si hi ha un sol expedient, un sol acomiadament “tornarem a la vaga total”.

Han estat cinc dies de vaga i mobilització que no han deixat indiferent a ningú. No obstant, la lluita encara no ha acabat. L’assemblea de treballadores va aprovar aquest dilluns donar una treva fins el dia 12 per poder negociar.

Una resposta que senta precedents

La resposta unitària dels treballadors de metro pot suposar un punt d'inflexió en quant a les lluites laborals contra la crisi. Per a Oscar Hidalgo, treballador del metro, “és la resposta més contundent que s'han trobat front a totes les reformes i retallades imposades aquest any” i preveu que “si aconseguim una victòria, hi haurà més mobilitzacions i vagues en altres sectors de la producció i altres empreses”.

Aquest és el temor del govern autonòmic del PP i dels grans grups mediàtics que no han dubtat en qualificar la vaga de “salvatge” des del primer moment en que no s'han respectat els serveis mínims. Segons la patronal madrilenya, les pèrdues econòmiques ronden els tres milions d'euros diaris durant la vaga.

Per altra banda, tal i com també va succeir dos anys enrere amb la vaga indefinida del personal de neteja de metro, una onada de solidaritat s'està estenent vers la lluita dels treballadors. Els missatges i comunicats de suport arriben massivament tant des d'usuaris solidaris, associacions de veïns i tota mena de seccions sindicals. “Recolzem aquesta vaga legitima i manifestem tota la nostra simpatia i solidaritat vers els treballadors i treballadores de metro” es llegeix en diversos dels comunicats, “si els treballadors de metro guanyen, guanyem tots els treballadors”.

Article publicat al Setmanari Directa nº191

Enric Rodrigo és militant d'En lluita

-----

Estas d'acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també la nostra revista d'aquest mes L'Heura